
Un bon lloc per controlar qui passa pel carrer...
–¿Qué gigantes? –dijo Sancho Panza.
–Aquellos que allí ves –respondió su amo– de los brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas.
–Mire vuestra merced –respondió Sancho– que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino.
–Bien parece –respondió don Quijote– que no estás cursado en esto de las aventuras: ellos son gigantes; y si tienes miedo, quítate de ahí, y ponte en oración en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla.
A Sant Boi, un dia com avui fa 84 anys, va néixer el meu pare i qui sap si el van passejar algun cop amb un cotxet com aquest…
Em celebrat l'aniversari i la seva germana, que en té 13 més que ell, ens ha explicat anècdotes de fa gairebé un segle, amb la claredat del qui explica el que va fer ahir. Una memòria privilegiada i un plaer escoltar-la.
Vaig tenir un gran disgust quan va néixer me germà, ens diu de sobte.
Es veu que mentre la mare estava de part, ella estava a casa d’una veïna i aquesta li va dir:
Ja has begut oli noieta, ara ha nascut l’hereu i tu ja no hi tens res a fer, ja no ets la pubilla…!
Aquelles paraules dites amb tant poca delicadesa, li van quedar ben gravades.
En arribar a casa i després de veure el nen, se’n va anar a la calaixera i va treure tota la seva roba, la posà en un farcell i es dirigí cap a la porta per marxar, però algú la va veure i abans de sortir la va aturar...
Ha continuat aquesta historia, i un altre, i un altre... i a mi m'encanta escoltar-les!