BENVINGUTS AL MEU RACONET DE LA XARXA!

Jo també volia un espai on penjar-hi fotos, dibuixos, pensaments.... no ho sé, coses que em fan expresar els meus sentiments i que potser verbalment em costa més donar-los a coneixer.
Sòc una enamorada de la natura, dels animals, del meu poble. Els passejos en bici o a peu, amb la meva càmara penjada al coll, em permeten captar imatges que m'ajuden a conservar encara més en la memòria, aquell instant, que per algún motiu m'ha captivat.
Després, a casa, em quedo amb aquelles imatges "especials" i que cada cop que torno a mirar-les em fan sentir be.

De vegades, també m'agrada agafar el llapis o els pinzells i deixar-me anar, plasmant-ho a la meva manera, en un paper, una tela o qualsevol altre cosa que es deixi...


dijous, 8 d’octubre de 2009

UN PROJECTOR COM EL MEU...


en un petit museu de Bagergue, el poble més alt de la Vall d'Aran (1.419 mt. d'alçada), hi vaig trobar aquesta vella màquina, igualeta que la que jo tenia quan era molt petita, quina ilusió, de cop em van venir un munt de records al cap.
Les pelicules anaven enrotllades en uns rodets de cartró, dins d'aquestes caixes amb les lletres vermelles i la màquina era tota de llauna.
Amb un llençol blanc penjat a la paret per fer de pantalla, col·locavem la película i l'endollavem a la corrent, llavors jo començava a rodar la maneta. Començava la sessió!
El soroll del ventilador (perquè no s'escalfés massa) i el "nyic-nyic, nyic-nyic...." de la maneta, més rapid o més lent, era l'única banda sonora de la pelicula. Però a mi m'agradava molt!!

6 comentaris:

Ricardo ha dit...

Jo també tenia de petit un projector com aquest! I si no recordo malament, em sembla que les pel·lícules eren d'un paper semitransparent. Recordo unes del Micky Mouse, em sembla que en blanc i negre, encara que d'altres eren en color. I si no s'enrotllaven bé, el paper es trencava i era una petita tregèdia per a nosaltres...
Vaja, vaja, vaja... amb lo de la Costa Brava i això del projector NIC sembla com si t'haguéssis ficat a remenar el bagul dels meus records més estimats... Quina agradable sorpresa més em prepares?

Anònim ha dit...

Sembla ser que tots teníem el mateix projector! Quants records de "sessions cinematogràfiques"...

Francesc M. ha dit...

Jo tambe en tenia una , pero mes antiga ,no tenia vantilador.

Xavier Sánchez i Torres ha dit...

Quin bon record el de les estones que passava amb aquests projector! Em feia les meves pel·lícules...! Gràcies per avivar els meus millors records d'infància. Una abraçada.

Vicenç Bon ha dit...

Jo encara la conservo. I la que no té ventilador! Al Troc de Sant Boi n'hi ha una d'igual per poc més de 100 euros. Els nostàlgics amb diners ja ho sabeu!

M.Àngels ha dit...

be, lo del ventilador no ho sé segur, però feia un soroll, no se que era...
Però la llauna si que s'escalfava.
Així que erem molts els que feiem aquestes sessions de cine, hehehe...
La peli que recordo més és la d'uns ratolins que no feien mes que carregar i carregar un vaixell de formatges, algú la tenia?
M'al·legro d'haver-vos fet tornar, ni que sigui per uns instants, a la vostra infantesa.
Una abraçada a tots!

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Seguidors