BENVINGUTS AL MEU RACONET DE LA XARXA!

Jo també volia un espai on penjar-hi fotos, dibuixos, pensaments.... no ho sé, coses que em fan expresar els meus sentiments i que potser verbalment em costa més donar-los a coneixer.
Sòc una enamorada de la natura, dels animals, del meu poble. Els passejos en bici o a peu, amb la meva càmara penjada al coll, em permeten captar imatges que m'ajuden a conservar encara més en la memòria, aquell instant, que per algún motiu m'ha captivat.
Després, a casa, em quedo amb aquelles imatges "especials" i que cada cop que torno a mirar-les em fan sentir be.

De vegades, també m'agrada agafar el llapis o els pinzells i deixar-me anar, plasmant-ho a la meva manera, en un paper, una tela o qualsevol altre cosa que es deixi...


dijous, 17 de desembre de 2009

LA PORTA DE CAN CARTRÓ



Quantes vegades de petita havíem anat d'excursió pujant pel Llor i passant per la Vall de Santa Barbara enfilàvem camí amunt passant prop de Can Pubill i Can Palós. Quasi dalt la carena, el meu pare, que era caçador i coneixia molt bé aquell entorn, em deia que les restes d'una casa que hi havia allà era "el bar de les guineus" , no fa pas massa temps que vaig saber que allò era Can Palós Vell.
Arribàvem a Can Cartró i esmorzàvem asseguts a les taules que hi havia fora, a l'ombra d'una pèrgola.

Aquesta porta sembla la d'abans, encara que la casa està restaurada. Fa anys que és una propietat privada i no s'hi pot passar.

3 comentaris:

Xavier Sánchez ha dit...

M'ha fet molta il·lusió que publiquesis aquesta foto de la porta de can Cartró... Jo també tinc molts records agradables d'infància d'aquest lloc, on també anaba amb mon pare i el meu germà a esmortzar desprès d'una bona caminada...
I per descontat, la foto és molt maca!
Salutacions

M.Àngels ha dit...

i a mi també em va fer il·lusió el dia que vaig fer aquesta foto tornar a veure-ho. Feia anys que no hi havia entrat i vam poder donar la volta gràcies a l'amabilitat del senyor que se'n cuida.

Francesc Mas ha dit...

A mi també m´ha fet molta il-lusió , pensaba que ja no existia aquesta casa( la porta es la d´abans).
I habia un llibre que tots els qui entraban , tant si esmorzaben o no , podian firmar i anotar les seves coses.Us parlo dels anys 50 i principis dels 60.
Aquets llibres els tenen el Centre Excursionista de Sant Boi.

Publica un comentari a l'entrada

Etiquetes

Seguidors