Jo també volia un espai on penjar-hi fotos, dibuixos, pensaments.... no ho sé, coses que em fan expresar els meus sentiments i que potser verbalment em costa més donar-los a coneixer. Sòc una enamorada de la natura, dels animals, del meu poble. Els passejos en bici o a peu, amb la meva càmara penjada al coll, em permeten captar imatges que m'ajuden a conservar encara més en la memòria, aquell instant, que per algún motiu m'ha captivat. Després, a casa, em quedo amb aquelles imatges "especials" i que cada cop que torno a mirar-les em fan sentir be. De vegades, també m'agrada agafar el llapis o els pinzells i deixar-me anar, plasmant-ho a la meva manera, en un paper, una tela o qualsevol altre cosa que es deixi...
Aquest instrument de la foto és el balafon. Un instrument de percussió africà que és com un xilòfon però on les carabasses fan de caixa de ressonància. Aquest el vaig poder escoltar tot passejant per un carrer de San Sebastian.
I és que aquesta ha estat una setmana molt musical per als meus amics i per a mi. Dimarts, classe de cultura musical amb el Bolero de Ravel, fantàstic!! Dimecres, concert de música antiga interpretat per estudiants de l'escola de Musica Blai Net que amb els clavecins, les flautes i el violoncel ens van transportat en el temps... Avui un concert detxalapartes, amb el grup Txala. La Txalaparta és un instrument de percussió tradicional basc. Molt bons! I demà concert de jazz a cal Ninyo amb Violetta & TheMicheleFabrer Quartet, aquest també promet...
M'agrada moltíssim captar imatges amb la meva càmera, però plasmar-les en un paper amb llàpis, colors, tinta o aquarel·les també te el seu encant... Aquestes son detalls d'unes cases del carrer Raurich i Miquel.
Aquest és el carrer Arc de Santa Eulàlia, un carreró que comunica el carrer de la Boqueria amb el carrer Ferràn. M'agrada perdre'm pels carrerons de Barcelona!
Fa uns anys quan em parlaven d'orquídies, em venien al cap aquelles flors espectaculars que havia vist a les floristeries dins d'una caixa transparent o d'aquells testos amb aquelles orquídies precioses que sortien d'una llarga tija. També n'havia vist als jardins botànics, però totes eren espècies que son més habituals de països tropicals. Per això, ara que conec les "nostres orquídies", em fa molta il·lusió anar al bosc en aquesta època de l'any i poder veure-les. Encara que més petites, també son molt boniques! Aquestes les vam veure aquest diumenge passejant pels boscos de Begues. Aquesta troballa va ser gràcies al nostre amic Andreu, que n'és un gran aficionat i ens hi va portar. Des d'aquí el meu agraïment per compartir-ho.
Aquest cap de setmana ha estat de primavera total!!! Al meu jardi ja hi havien papallones, els cirerers eren florits i a la muntanya les orquidies ja surten...
El ricí també comença a florir. També és conegut amb els noms de cagamuja, enfiter, figuera infernal o fesolera de llum. Les seves propietats laxants i purgants, coneguda ja pels egipcis, potser li aniria be a mes d'un després d'haver-se afartat de "Mona". Els mes grans potser recordaran les cullerades d'oli de ricí, perquè abans s'utilitzava molt freqüentment..
Una canço preciosa de'n Georges Moustaki que avui em ve de gust posar...
LA LIGNE DROITE Georges Moustaki - Barbara
Je ne t'attends pas au bout d'une ligne droite Je sais qu'il faudra faire encore des détours Et voir passer encore des jours et des jours Mais sans que rien ne vienne éteindre notre hâte Il pleut chez moi , chez toi le soleil est de plomb Quand pourrons-nous enfin marier nos saisons Quand pourrons-nous rentrer ensemble à la maison Nous avons le temps, mais pourquoi est-ce si long
Mes habits ont parfois des traces de poussière Et le parfum fané des amours passagères Qui m'ont rendu la solitude plus légère A l'aube de mes nuits blanches et solitaires
Et toi mon bel amour, dis moi s'il y a des hommes Qui t'ont rendu la vie un peu moins monotone Qui t'aident à supporter l'hiver après l'automne Et les silences obstinés du téléphone
Nous nous raconterons nos triomphes, nos fêtes Mais comment s'avouer toutes nos défaites L'angoisse qui nous tient, l'angoisse qui nous guette Et s'accroche à chaque pensée, à chaque geste
Je sais que tu seras au bout de mes voyages Je sais que tu viendras malgré tous les détours Nous dormirons ensemble et nous ferons l'amour Dans un monde réinventé...
Barbara
...à notre image Je ne t'attends pas au bout d'une ligne droite: tu sais, il faudra faire encore des détours et voir passer des jours et des jours, mais sans que rien ne vienne éteindre notre hâte.
Il pleut chez moi, chez toi le soleil est de plomb. Quand pourrons-nous enfin marier nos saisons? Quand pourrons-nous rentrer ensemble à la maison?
Tes habits porteront des traces de poussière et le parfum fané des amours passagères qui t'ont rendu parfois l'absence plus légère.
Oh, moi, mon cher amour, bien sûr j'ai eu des hommes qui m'ont rendu la vie un peu moins monotone, et m'aident à supporter l'hiver après l'automne.
On ne s'attend pas au bout d'une ligne droite: tu sais, il faudra faire encore des détours et voir passer des jours et des jours, mais sans que rien ne vienne éteindre notre hâte.
Nous nous raconterons nos triomphes et nos fêtes. Mais comment s'avouer nos superbes défaites, nos doutes répétés, nos angoisses secrètes?
Un jour, tu seras au bout de mes voyages, un jour, tu viendras malgré tous les détours. Nous dormirons ensemble et nous ferons l'amour dans un monde réinventé à notre image.
Avui, Divendres Sant, hem anat a veure Jesucrist Superstar a la sala del teatre del nostre Ateneu!! Quants records m'han vingut a la memòria... M'ha agradatmoltissim!!! És una sala molt gran, igual que la pantalla i és una llàstima veure-la així, sense que es pugui aprofitar més...
