en un petit museu de Bagergue, el poble més alt de la Vall d'Aran (1.419 mt. d'alçada), hi vaig trobar aquesta vella màquina, igualeta que la que jo tenia quan era molt petita, quina ilusió, de cop em van venir un munt de records al cap.
Les pelicules anaven enrotllades en uns rodets de cartró, dins d'aquestes caixes amb les lletres vermelles i la màquina era tota de llauna.
Amb un llençol blanc penjat a la paret per fer de pantalla, col·locavem la película i l'endollavem a la corrent, llavors jo començava a rodar la maneta. Començava la sessió!
El soroll del ventilador (perquè no s'escalfés massa) i el "nyic-nyic, nyic-nyic...." de la maneta, més rapid o més lent, era l'única banda sonora de la pelicula. Però a mi m'agradava molt!!