en un petit museu de Bagergue, el poble més alt de la Vall d'Aran (1.419 mt. d'alçada), hi vaig trobar aquesta vella màquina, igualeta que la que jo tenia quan era molt petita, quina ilusió, de cop em van venir un munt de records al cap.
Les pelicules anaven enrotllades en uns rodets de cartró, dins d'aquestes caixes amb les lletres vermelles i la màquina era tota de llauna.
Amb un llençol blanc penjat a la paret per fer de pantalla, col·locavem la película i l'endollavem a la corrent, llavors jo començava a rodar la maneta. Començava la sessió!
El soroll del ventilador (perquè no s'escalfés massa) i el "nyic-nyic, nyic-nyic...." de la maneta, més rapid o més lent, era l'única banda sonora de la pelicula. Però a mi m'agradava molt!!
6 comentaris:
Jo també tenia de petit un projector com aquest! I si no recordo malament, em sembla que les pel·lícules eren d'un paper semitransparent. Recordo unes del Micky Mouse, em sembla que en blanc i negre, encara que d'altres eren en color. I si no s'enrotllaven bé, el paper es trencava i era una petita tregèdia per a nosaltres...
Vaja, vaja, vaja... amb lo de la Costa Brava i això del projector NIC sembla com si t'haguéssis ficat a remenar el bagul dels meus records més estimats... Quina agradable sorpresa més em prepares?
Sembla ser que tots teníem el mateix projector! Quants records de "sessions cinematogràfiques"...
Jo tambe en tenia una , pero mes antiga ,no tenia vantilador.
Quin bon record el de les estones que passava amb aquests projector! Em feia les meves pel·lícules...! Gràcies per avivar els meus millors records d'infància. Una abraçada.
Jo encara la conservo. I la que no té ventilador! Al Troc de Sant Boi n'hi ha una d'igual per poc més de 100 euros. Els nostàlgics amb diners ja ho sabeu!
be, lo del ventilador no ho sé segur, però feia un soroll, no se que era...
Però la llauna si que s'escalfava.
Així que erem molts els que feiem aquestes sessions de cine, hehehe...
La peli que recordo més és la d'uns ratolins que no feien mes que carregar i carregar un vaixell de formatges, algú la tenia?
M'al·legro d'haver-vos fet tornar, ni que sigui per uns instants, a la vostra infantesa.
Una abraçada a tots!
Publica un comentari a l'entrada