A Sant Boi, un dia com avui fa 84 anys, va néixer el meu pare i qui sap si el van passejar algun cop amb un cotxet com aquest…
Em celebrat l'aniversari i la seva germana, que en té 13 més que ell, ens ha explicat anècdotes de fa gairebé un segle, amb la claredat del qui explica el que va fer ahir. Una memòria privilegiada i un plaer escoltar-la.
Vaig tenir un gran disgust quan va néixer me germà, ens diu de sobte.
Es veu que mentre la mare estava de part, ella estava a casa d’una veïna i aquesta li va dir:
Ja has begut oli noieta, ara ha nascut l’hereu i tu ja no hi tens res a fer, ja no ets la pubilla…!
Aquelles paraules dites amb tant poca delicadesa, li van quedar ben gravades.
En arribar a casa i després de veure el nen, se’n va anar a la calaixera i va treure tota la seva roba, la posà en un farcell i es dirigí cap a la porta per marxar, però algú la va veure i abans de sortir la va aturar...
Ha continuat aquesta historia, i un altre, i un altre... i a mi m'encanta escoltar-les!
Fa prop de trenta anys , en un poblet molt petit de
Recordo molt be que vam passar una bona estona xerrant, ell en tenia ganes i jo també d’escoltar-lo. La seva vida la va dedicar a fer de pastor i no s’havia casat “perquè no havia tingut temps” va dir... Em va explicar un munt d’històries i ens vam intercanviar les adreces. Jo li vaig enviar aquesta foto i ell em va contestar amb una carta d’agraïment i un parell de fotos dels seus ramats. Encara la guardo.
Es deia “ José Puyol” o Josep Pujol, suposo, abans de que li castellanitzessin en nom...
A la vida hi ha moments que queden gravats per sempre en la memòria i aquest, per a mi en va ser un.
(Ah, aquell dia em va regalar una escombra!)
El tipus de ginesta amb la que es fan les escombres és la (Cytisus scoparius) o ginesta d'escombres, gódua, argelaga, ginestell, ginesta borda o ginesta de muntanya.
.jpg)
