A Sant Boi, un dia com avui fa 84 anys, va néixer el meu pare i qui sap si el van passejar algun cop amb un cotxet com aquest…
Em celebrat l'aniversari i la seva germana, que en té 13 més que ell, ens ha explicat anècdotes de fa gairebé un segle, amb la claredat del qui explica el que va fer ahir. Una memòria privilegiada i un plaer escoltar-la.
Vaig tenir un gran disgust quan va néixer me germà, ens diu de sobte.
Es veu que mentre la mare estava de part, ella estava a casa d’una veïna i aquesta li va dir:
Ja has begut oli noieta, ara ha nascut l’hereu i tu ja no hi tens res a fer, ja no ets la pubilla…!
Aquelles paraules dites amb tant poca delicadesa, li van quedar ben gravades.
En arribar a casa i després de veure el nen, se’n va anar a la calaixera i va treure tota la seva roba, la posà en un farcell i es dirigí cap a la porta per marxar, però algú la va veure i abans de sortir la va aturar...
Ha continuat aquesta historia, i un altre, i un altre... i a mi m'encanta escoltar-les!
4 comentaris:
Quina imatge i quin text més macos!!!
Plens de la teva extraordinària sensibilitat...
Que guai!!!!! No ho sabia, hahahahahah
Quina gràcia, la tieta... la iai ja et va ensenyar el missatge que li va escriure el dia que vam anar a veure-la per les festes?
molt bonica la imatge i l'escena de la nena de dotze anys reaccionant desmesuradament, al final què va passar? qui va heretar? potser tampoc hi havia tant per heretar
com continua la pel·lícula?
jaume
Per molts anys al Martí, i per tota la família.Tens molta sort de puguer estar a la vora de tots aquets vellets tan savis, i xerradors. Encara que les seves experincies vene d'una altra época, sempre i quede la lliçò moral de al faula.
Publica un comentari a l'entrada