Fa més d'un any que en el meu pati s'hi va instal·lar una parella de merles. Van passar-hi l'hivern, van fer-hi el niu i ara també hi volten un parell de pollets que comencen a volar. Els pares no deixen de vigilar-los, doncs per allà també s'hi passeja la Nina, la meva gata i com els marca l'instint, cal protegir-los dels depredadors i ella n'es el més proper.
Avui, mentre mirava el correu i sense moure'm de la cadira, he pogut captar-ne unes imatges. Mare i filla passejaven pel terrat tranquil·lament, tot escarbant la terra dels testos, potser buscant-hi algun cuc per menjar.
M'encanta observar els seus moviments i encara més escoltar com canten. Tenir-ho tant a prop, per a mi és un privilegi.
