DANCING HOUSE

Praga. Republica Txeca.

i per acompanyar l'imatge un tros de la 9a. simfonia del Nou Món, de Antonín Dvorák compositor txec que va viure en aquesta ciutat.

EMBARCADOR

Delta de l'Ebre.

RELLOTGES

TIC-TAC, TIC-TAC, TIC-TAC...

Entrada d'una rellotgeria de Vannes, a la Bretanya francesa.

ELS SEAT 600

Van neixer el mateix any que jo, el 57 ... i sabeu quan costaven aleshores? doncs 71.400 pessetes (65.000 més 6.400 de impostos), uns 430 euros.

XINXA DE CAMP

També n'hi diuen coralet, poll de moro, xinxa roja, xinxa de les malves ..., i això només en la nostra llengua. En anglès li diuen firebug, en francès li diuen gendarme, suisse, soldat, diable-cherche-midi, i en italià cimice rossonera.

Aquestes estaven sota l'escorça d'un eucaliptus de la Colonia Güell, on m'hi vaig abraçar abans d'adonar-me'n. Tota una plaga alimentant-se de la saba.

FRUITS SECS, MOLT SECS...

potser una mica massa durs... no?

EL PORT DE BARCELONA

LLÀPIS

català: llàpis, espanyol: lápiz, euskera: arkatz, anglès: pencil, francès: crayon, galego: lapis, portugues: lapis, alemany: bleistift, italià: matita, esperanto: krajono ......

Que fariem sense els llàpissos... ?

TRÈVOLS

No en trobo mai de 4 fulles!

TORMENTA

Pluja i més pluja... aquest any no vol arribar el bon temps. Aquesta nit una estona de trons i llamps...
Això és des del terrat de casa.

EL SOL ES PON SOBRE SANT BOI

Fa un parell de setmanes, tornant amb bici, vaig poder veure aquesta posta de sol des del pont de Cornellà.

TRENCALL

No, no és Amèrica... és un dels molts camins que travessen els arrossars del delta de l'Ebre...

TREN DE CÀRREGA

Demà carregarem les bicis al tren des de l'Estació de França fins a l'Ampolla i passarem el cap de setmana etre els arrossars del Delta de l'Ebre... espero que el tren sigui més còmode que aquest!

ESPIANT...

Ui, algú em vigila....

SEQUERA

i pensar que fa un parell d'anys ens feia patir la manca d'aigua.... i ara ens surt per les orelles!!!

He recordat la cançó d'en Raimon que diu:
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure...

GOTES DE PLUJA

M'agrada el bosc despres de ploure. Sentir el soroll de l'aigua que s'escorre de les branques sobre les fulles del terra, veure les petites gotes encara sobre les flors i sobre tot l'olor, mmmmm.... l'olor del bosc mullat obre tots els meus sentits!!!

BALAFON

Aquest instrument de la foto és el balafon. Un instrument de percussió africà que és com un xilòfon però on les carabasses fan de caixa de ressonància.
Aquest el vaig poder escoltar tot passejant per un carrer de San Sebastian.

I és que aquesta ha estat una setmana molt musical per als meus amics i per a mi.
Dimarts, classe de cultura musical amb el Bolero de Ravel, fantàstic!!
Dimecres, concert de música antiga interpretat per estudiants de l'escola de Musica Blai Net
que amb els clavecins, les flautes i el violoncel ens van transportat en el temps...
Avui un concert de txalapartes, amb el grup Txala. La Txalaparta és un instrument de percussió tradicional basc. Molt bons!
I demà concert de jazz a cal Ninyo amb Violetta & The Michele Fabrer Quartet, aquest també promet...

MONTSERRAT

El sol ja s'ha amagat darrera la muntanya.

EL RUSC

i despres d'un dia i mig de tenir l'aixam d'abelles penjades al terrat, avui, de cop i volta, se'n han anat... i m 'han deixat aquest petit rusc!

ABELLES

Avui al matí m'he trobat amb aquestes convidades al terrat de casa!
Algú està interessat en fer mel a casa seva??

SANT JORDI !!

Ecara que la rosa no és la meva flor preferida, m'agraden i les que més son les grogues.

BARCELONA ALS PEUS

Així és com podem veure Barcelona des del Parc Güell, als nostres peus!!

VORA EL MAR

Cantar una havanera sota aquest porxo, mentre es va fent fosc.... és el que m'agradaria ara mateix!!

CARXOFES MORADES

A la Provença hi ha els camps de Lavanda i aquí al Baix Llobregat... els camps de carxoferes!!
No és el mateix, però també son prou bonics, no?...

FAÇANES DE SANT BOI

M'agrada moltíssim captar imatges amb la meva càmera, però plasmar-les en un paper amb llàpis, colors, tinta o aquarel·les també te el seu encant...
Aquestes son detalls d'unes cases del carrer Raurich i Miquel.

RACONS DE BARCELONA

Aquest és el carrer Arc de Santa Eulàlia, un carreró que comunica el carrer de la Boqueria amb el carrer Ferràn.
M'agrada perdre'm pels carrerons de Barcelona!

ORQUÍDIES

Fa uns anys quan em parlaven d'orquídies, em venien al cap aquelles flors espectaculars que havia vist a les floristeries dins d'una caixa transparent o d'aquells testos amb aquelles orquídies precioses que sortien d'una llarga tija. També n'havia vist als jardins botànics, però totes eren espècies que son més habituals de països tropicals.
Per això, ara que conec les "nostres orquídies", em fa molta il·lusió anar al bosc en aquesta època de l'any i poder veure-les.
Encara que més petites, també son molt boniques!
Aquestes les vam veure aquest diumenge passejant pels boscos de Begues. Aquesta troballa va ser gràcies al nostre amic Andreu, que n'és un gran aficionat i ens hi va portar. Des d'aquí el meu agraïment per compartir-ho.

PAPALLONA A LA MARGARIDA

Aquest cap de setmana ha estat de primavera total!!!
Al meu jardi ja hi havien papallones, els cirerers eren florits i a la muntanya les orquidies ja surten...

PARELLA D'ESCARBATS

junts enmig la verdor...

LES MANS

CANÇO DE LES MANS

De l'home mire
sempre les mans.

Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai.

Mans dels que maten, brutes;
mans fines que manen matar.
Mans tremoloses, eixutes,
mans tremoloses,
mans dels amants.

De l'home mire
sempre les mans.

Mans tan dures
dels que passen fam.
Mans tan pures
de quan érem infants.

De l'home mire
sempre les mans.

(Raimon)

(Volia posar la cançó però no l'he trobat... )

LA PUBLICITAT PELS AIRES

Una bona manera de fer publicitat!!

RICÍ

El ricí també comença a florir. També és conegut amb els noms de cagamuja, enfiter, figuera infernal o fesolera de llum.
Les seves propietats laxants i purgants, coneguda ja pels egipcis, potser li aniria be a mes d'un després d'haver-se afartat de "Mona".
Els mes grans potser recordaran les cullerades d'oli de ricí, perquè abans s'utilitzava molt freqüentment..

LA LIGNE DROITE

Una canço preciosa de'n Georges Moustaki que avui em ve de gust posar...

LA LIGNE DROITE
Georges Moustaki - Barbara

Je ne t'attends pas au bout d'une ligne droite
Je sais qu'il faudra faire encore des détours
Et voir passer encore des jours et des jours
Mais sans que rien ne vienne éteindre notre hâte
Il pleut chez moi , chez toi le soleil est de plomb
Quand pourrons-nous enfin marier nos saisons
Quand pourrons-nous rentrer ensemble à la maison
Nous avons le temps, mais pourquoi est-ce si long

Mes habits ont parfois des traces de poussière
Et le parfum fané des amours passagères
Qui m'ont rendu la solitude plus légère
A l'aube de mes nuits blanches et solitaires

Et toi mon bel amour, dis moi s'il y a des hommes
Qui t'ont rendu la vie un peu moins monotone
Qui t'aident à supporter l'hiver après l'automne
Et les silences obstinés du téléphone

Nous nous raconterons nos triomphes, nos fêtes
Mais comment s'avouer toutes nos défaites
L'angoisse qui nous tient, l'angoisse qui nous guette
Et s'accroche à chaque pensée, à chaque geste

Je sais que tu seras au bout de mes voyages
Je sais que tu viendras malgré tous les détours
Nous dormirons ensemble et nous ferons l'amour
Dans un monde réinventé...

Barbara

...à notre image
Je ne t'attends pas au bout d'une ligne droite:
tu sais, il faudra faire encore des détours
et voir passer des jours et des jours,
mais sans que rien ne vienne éteindre notre hâte.

Il pleut chez moi, chez toi le soleil est de plomb.
Quand pourrons-nous enfin marier nos saisons?
Quand pourrons-nous rentrer ensemble à la maison?

Tes habits porteront des traces de poussière
et le parfum fané des amours passagères
qui t'ont rendu parfois l'absence plus légère.

Oh, moi, mon cher amour, bien sûr j'ai eu des hommes
qui m'ont rendu la vie un peu moins monotone,
et m'aident à supporter l'hiver après l'automne.

On ne s'attend pas au bout d'une ligne droite:
tu sais, il faudra faire encore des détours
et voir passer des jours et des jours,
mais sans que rien ne vienne éteindre notre hâte.

Nous nous raconterons nos triomphes et nos fêtes.
Mais comment s'avouer nos superbes défaites,
nos doutes répétés, nos angoisses secrètes?

Un jour, tu seras au bout de mes voyages,
un jour, tu viendras malgré tous les détours.
Nous dormirons ensemble et nous ferons l'amour
dans un monde réinventé à notre image.

UN MOMENT MÀGIC

Les postes de sol son màgiques i de vegades ho son tant que queden en la memòria per sempre...

VULL EL NOSTRE ATENEU!!!

Avui, Divendres Sant, hem anat a veure Jesucrist Superstar a la sala del teatre del nostre Ateneu!! Quants records m'han vingut a la memòria...
M'ha agradat moltissim!!!
És una sala molt gran, igual que la pantalla i és una llàstima veure-la així, sense que es pugui aprofitar més...

MITJANIT A PALMA

Aigua i llum una combinació perfecte!

CRÊPERIE

Ara mateix hi entraria i em menjaria una crêpe de xocolata...mmmmmm...

LA CATEDRAL DEL MAR

tan gran i tan acollidora!!!!

LA MÀGIA D'UN CALIDOSCOPI

És fantàstic posar l'ull per la mira d'un calidoscopi i veure un munt de coreografies de cristalls de colors, totes diferents...
Ja de ben petita em sentia atreta per aquests enginys i m'hi passava llargues estones.... era màgic!!
Ara en torno a tenir un i em sento com quan era una nena!!