BENVINGUTS AL MEU RACONET DE LA XARXA!
Jo també volia un espai on penjar-hi fotos, dibuixos, pensaments.... no ho sé, coses que em fan expresar els meus sentiments i que potser verbalment em costa més donar-los a coneixer.
Sòc una enamorada de la natura, dels animals, del meu poble. Els passejos en bici o a peu, amb la meva càmara penjada al coll, em permeten captar imatges que m'ajuden a conservar encara més en la memòria, aquell instant, que per algún motiu m'ha captivat.
Després, a casa, em quedo amb aquelles imatges "especials" i que cada cop que torno a mirar-les em fan sentir be.
De vegades, també m'agrada agafar el llapis o els pinzells i deixar-me anar, plasmant-ho a la meva manera, en un paper, una tela o qualsevol altre cosa que es deixi...
Sòc una enamorada de la natura, dels animals, del meu poble. Els passejos en bici o a peu, amb la meva càmara penjada al coll, em permeten captar imatges que m'ajuden a conservar encara més en la memòria, aquell instant, que per algún motiu m'ha captivat.
Després, a casa, em quedo amb aquelles imatges "especials" i que cada cop que torno a mirar-les em fan sentir be.
De vegades, també m'agrada agafar el llapis o els pinzells i deixar-me anar, plasmant-ho a la meva manera, en un paper, una tela o qualsevol altre cosa que es deixi...
diumenge, 10 de gener del 2010
LA CASA DELS PARAIGÜES
passejant per Barcelona, qui no s'ha fixat mai en aquest Drac xinès?
Al número 82 de les Rambles, hi ha aquest bonic edifici que va ser remodelat a l'any 1883 per adequar-lo a les necessitats de la botiga que s'hi va posar. També es coneix per Casa Bruno Cuadros.
Una façana amb motius orientals, on hi destaquen les ombrel·les i ventalls de foneria que omplen els buits entre els balcons. L'element que mes destaca, però, és aquest Drac xinès que hi ha a la cantonada i d'on hi penja un fanal de ferro.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
- arbres (3)
- artesania (8)
- aus (12)
- balcons (4)
- Barcelona (14)
- barques (2)
- bestiari (1)
- bestioles (34)
- bicicleta (6)
- birmingham (5)
- blanc (3)
- blau (18)
- bolets (3)
- bosc (4)
- Brasil (1)
- camins (1)
- canals (3)
- cançons (1)
- capvespre (10)
- carrers (26)
- cartells (2)
- casa (2)
- Catalunya (1)
- ciutats (10)
- colors (13)
- conreu (2)
- cotxes (1)
- curiositats (19)
- desitjos (2)
- dibuix (4)
- edificis (15)
- escultura (1)
- estacions (1)
- estiu (15)
- estris (1)
- façanes (1)
- fanals (4)
- festa (2)
- festes (2)
- finestres (3)
- flors (24)
- foc (2)
- fonts (1)
- França (2)
- fruites (10)
- gats (1)
- gris (1)
- groc (6)
- història (1)
- hivern (11)
- hort (1)
- insectes (2)
- instruments (1)
- l'Ateneu (1)
- lila (4)
- llamps (1)
- llavors (1)
- llum (1)
- mar (20)
- marró (8)
- menjar (4)
- Menorca (1)
- molins (1)
- multiculturalitat (3)
- música (2)
- Nadal (6)
- natura (53)
- negre (3)
- neu (3)
- nit (12)
- nuclear (1)
- olors (1)
- paisatges (44)
- persones (7)
- pesca (2)
- pirineu (5)
- plantes (17)
- platja (10)
- pluja (2)
- pobles (18)
- portes (5)
- ports (8)
- primavera (12)
- records (8)
- rellotges (5)
- riu (8)
- rosa (1)
- Sant Boi (43)
- Sant Ramon (9)
- sentiment (4)
- sentiments (2)
- sepia (3)
- sol (5)
- sostres (1)
- Suissa (3)
- tarda (3)
- tardor (16)
- taronja (11)
- textures (1)
- tradicions (5)
- trens (2)
- vaixells (2)
- Val d'Aran (6)
- verd (15)
- verdures (1)
- vermell (7)
- viatges (6)
- Viena (2)
Arxiu del blog
-
►
2011
(1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2010
(107)
-
▼
de gener
(23)
- ADEU AL SOL D'AVUI
- LA TORRE SALVANA O SALBANA ?
- PUBLICITAT SOBRE RODES
- JA ES DESPERTEN ELS AMETLLERS
- EL PENSADOR
- L'ATENEU SANTBOIÀ, EL NUCLI DEL POBLE
- CEL ROGENT
- PORXADA DEL CARRER AGRAMUNT
- TORRE DEL TELEFÈRIC
- CAVALL
- SANT BOI
- CORRIOLA
- POSTA DE SOL
- ORIENTACIÓ
- GLAÇ DE COLORS... PERQUÈ NO?
- ESPELMES
- CAMÍ DE L'ERMITA
- EL BORI
- LA CASA DELS PARAIGÜES
- L'ATENEU SANTBOIA
- NIT DE REIS
- CORREU REIAL
- EL LLAC DE MARIANAO DE NIT
-
▼
de gener
(23)
2 comentaris:
Sí, jo he passejat molt per aquest indret els migdies quan treballaba al costat de la Catedral, fent temps en acabar de dinar. I sempre em cridava l'atenció.
La teva foto, com sempre, una preciositat!
Gràcies Ricardo pels teus comentaris.
Publica un comentari a l'entrada